Dieta keto, batuts detox, dejunis intermitents… Les restriccions alimentàries s’han convertit en una pràctica habitual en una societat obsessionada amb la primesa. Sovint es presenten disfressades de “vida saludable”, però poden tenir un impacte profund en la salut emocional i mental.
En aquest article, t’expliquem què són les restriccions alimentàries i quins factors cal tenir en compte per gaudir d’una bona salut —més enllà del pes o la forma física.
Les restriccions alimentàries no són només una qüestió de dieta. Sovint impliquen eliminar grups sencers d’aliments, comptar calories de manera obsessiva, practicar dejunis prolongats o seguir pautes molt estrictes com les dietes detox o la dieta keto, habitualment sense supervisió professional.
Segons l’antropòloga Elena Espeitx, restringir l’alimentació és també una manera de “controlar el cos” i, a través seu, la identitat. El cos esdevé un instrument que, modelat, pot oferir sensacions d’acceptació, pertinença i autoestima.
En aquest sentit, les pràctiques restrictives estan motivades més per l’aparença que no pas per criteris de salut reals. És a dir, sota una dieta sovint s’hi amaga la cultura de la primesa, no una preocupació genuïna pel benestar. I per què passa això? Perquè vivim en una cultura on la primesa s’associa automàticament amb la salut, mentre que el greix corporal es vincula amb la malaltia. Aquesta visió alimenta la discriminació, la culpa i l’autorepressió entorn del cos.
Per això, és fonamental desmuntar aquesta falsa equivalència: ni tots els cossos prims estan sans, ni tots els cossos grassos estan malalts. Ara bé, això no vol dir ignorar els possibles riscos associats a l’obesitat, especialment quan hi ha hàbits de vida poc equilibrats. El repte és parlar de salut de manera integral, no basada només en la mida o la forma del cos.
Privar-nos de menjar no només genera gana. També pot tenir conseqüències mentals i emocionals com:
El famós experiment de Minnesota, realitzat a mitjan segle XX, ja va demostrar que persones sotmeses a una dieta hipocalòrica perllongada van desenvolupar símptomes com la depressió, la letargia i episodis d’afartament incontrolable.
Un dels efectes més habituals de les restriccions alimentàries és l’anomenat “efecte rebot”. En altres paraules: es restringeix la ingesta → es manté l’esforç durant un temps → es produeix un afartament → apareix el sentiment de culpa → es torna a restringir l’alimentació… I el cicle es repeteix.
Aquest patró pot acabar derivant en un trastorn per afartament, una de les formes més comunes (i alhora menys visibilitzades) dels trastorns de la conducta alimentària. De fet, algunes dades apunten que més del 40% de les persones que segueixen dietes molt estrictes acaben tenint episodis d’ingesta descontrolada.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els trastorns de la conducta alimentària, com l’anorèxia i la bulímia, es desenvolupen principalment durant l’adolescència i la joventut, tot i que també poden aparèixer en l’edat adulta. Aquests trastorns afecten aproximadament el 0,1% dels joves d’entre 10 i 14 anys, i el 0,4% dels que tenen entre 15 i 19 anys. Es presenten amb molta més freqüència en dones joves que en homes.
Les persones que pateixen aquest tipus de trastorns acostumen a mostrar una relació alterada amb el menjar, amb conductes alimentàries disfuncionals i una preocupació intensa pel pes corporal i l’aparença física. A més de les conseqüències físiques, sovint s’hi associen problemes emocionals com l’ansietat, la depressió i, en molts casos, el consum problemàtic de substàncies.
Les decisions de restringir l’alimentació, especialment entre les persones joves, sovint no responen només a un desig superficial d’imitar figures famoses. Tal com assenyala la investigadora Elena Espeitx, moltes adolescents comencen a limitar severament la seva ingesta per motius socials més profunds, com ara:
A més, aquest fenomen ja no afecta exclusivament el col·lectiu femení: cada vegada més homes es veuen atrapats en aquestes exigències estètiques, alimentades per una cultura que rebutja obertament el greix corporal, una forma de discriminació coneguda amb termes com grassofòbia o lipofòbia. En aquest context, aprimar-se es presenta com un requisit per ser valorat i acceptat socialment.
Per tant, cal deixar de concebre aquests comportaments com trastorns individuals o simples “decisions personals”, i començar a entendre’ls com a manifestacions d’unes estructures socials que modelen l’ideal corporal des de la infància.
A la seva obra El mite de la bellesa, publicada l’any 1990, l’escriptora Naomi Wolf sosté que l’obsessió cultural per la primesa femenina no és pas innocent: representa una forma moderna de control. Segons l’autora, “la dieta és el sedant polític més eficaç en la història de les dones”. La seva tesi defensa que mantenir la meitat de la població centrada en aprimar-se, consumir productes de bellesa i seguir dietes restrictives no només afavoreix la desigualtat econòmica, sinó que també afebleix els cossos i les ments de les dones, allunyant-les de les lluites socials més urgents.
En paraules de Wolf, aquests ideals de bellesa converteixen els cossos femenins en presons: ja no cal tancar les dones a casa si estan ocupades vigilant cada centímetre del seu cos. La vigilància, ara, prové de l’interior, disfressada d’autocura però dirigida per estructures de poder.
Per acabar, cal entendre amb urgència que menjar no és només un acte per nodrir el cos, sinó també una experiència carregada de plaer, desig i connexió emocional. Com assenyala l’antropòloga Elena Espeitx, la gana no respon únicament a una necessitat fisiològica, sinó també a una recerca de gaudi, d’anticipació i de memòria.
Tanmateix, en una cultura marcada per la grassofòbia, l’obsessió pel control corporal i les dietes restrictives, el plaer de menjar ha estat sovint relegat, quan no castigat. Se’ns ensenya a tenir por dels aliments, a sentir culpa quan en gaudim i a desconfiar de les senyals del propi cos. Aquesta relació distorsionada amb el menjar no només empobreix la nostra salut emocional, sinó que trenca la connexió natural que hauríem de mantenir amb els aliments i amb nosaltres mateixos.
Aprendre a gaudir del menjar sense culpa és un acte d’autocura: una forma de reconciliar-nos amb el cos i de recuperar la llibertat d’alimentar-nos amb atenció, gratitud i alegria. Fomentar el plaer a l’hora de menjar, especialment durant la infància, no significa promoure els excessos. Es tracta, més aviat, de cultivar una relació més equilibrada, intuïtiva i respectuosa amb el menjar, amb les emocions i amb les pròpies necessitats.
Avui dia, les restriccions alimentàries en la infància s’han d’abordar des d’una mirada integral. Això significa tenir en compte, entre altres factors, l’impacte creixent de les xarxes socials en la construcció de la imatge corporal.
Plataformes com TikTok, Instagram o YouTube exposen nens i nenes, des d’edats cada vegada més primerenques, a ideals estètics irreals i a continguts que promouen dietes extremes com a símbol de salut, èxit o acceptació social. Aquesta exposició constant pot esdevenir un factor desencadenant de trastorns de la conducta alimentària, com l’anorèxia o el trastorn per afartament.
Davant d’aquest context, és fonamental que les famílies, el personal educatiu i les figures cuidadores fomentin, des de ben aviat, una relació saludable amb el menjar. Això implica:
Les restriccions alimentàries no són mai neutres: tenen arrels socials, emocionals i culturals. I si no s’aborden amb consciència i sensibilitat, poden convertir-se en un risc greu per a la salut física i mental.
Menjar amb llibertat, sense culpa i amb plaer és una part essencial d’una salut integral: no només corporal, sinó també emocional i relacional.
A ReCrea, reafirmem el nostre compromís amb la salut integral de la infància. Entenem que els menjadors escolars són molt més que espais per alimentar-se. De fet, són escenaris clau per educar en hàbits saludables, respecte pel propi cos i benestar emocional.
Per això, treballem de manera coordinada amb equips de cuina, educadors i famílies. D’aquesta manera, podem prevenir pràctiques restrictives, promoure la diversitat corporal i oferir una experiència alimentària lliure de judicis.
Des de ReCrea, impulsem una alimentació conscient i equilibrada, basada en el descobriment, el plaer i adaptada a cada etapa del desenvolupament. A més, incorporem una mirada crítica als missatges que infants i adolescents reben sobre el cos i el menjar, tant dins com fora de l’aula.
Perquè tenir cura de l’alimentació també és tenir cura de l’autoestima, de la salut mental i del futur dels qui estan creixent.
Et convidem a veure la nostra xerrada de Trobades ReCrea sobre trastorns de la conducta alimentària. En aquesta xerrada, abordem factors de risc, senyals d’alarma i eines per acompanyar infants i joves amb més consciència i empatia.
Gastronomia
Gastronomia