El passat 19 d’octubre, un grup d’unes 40 persones i aproximadament 10 infants vam dedicar una estona a cuidar les nostres platges i protegir el medi ambient. En menys d’una hora de neteja, vam recollir 2 kg de residus en un perímetre d’uns 100 m d’amplada de la platja de Gavà. Entre els residus que vam recollir, destaquem els pèl·lets (petites boles de plàstic), plàstics trossejats, taps d’ampolles, moltíssims bastonets de plàstic per a les orelles, desenes de burilles de cigarreta, fils de pescar… fins i tot una llauna d’aliments en conserva i un plat de ceràmica! Vols saber més sobre els microplàstics a la platja de Gavà? Continua llegint.
La presència de residus, especialment els microplàstics, a les platges és un problema greu. En 2022, diverses entitats ecologistes van recollir fins a dos milions de microplàstics de les platges de Vila-seca, província de Tarragona. De fet, fa molts anys que els pèl·lets afecten la platja de la Pineda i altres punts de la Costa Daurada. En paral·lel, les platges barcelonines de Sant Sebastià, la Nova Icària i Llevant són les que tenen més microplàstics de tota Catalunya, segons un estudi recent de la Universitat de Barcelona. La configuració de les platges resguardades pels espigons, el vent i l’onatge contribueix a retenir i acumular aquests materials, mentre que en altres territoris són arrossegats mar endins.
Els microplàstics són trossets de plàstic de menys de 5 mm i provenen de dues fonts principals: els microplàstics primaris, que s’introdueixen directament al medi ambient en forma microscòpica, i els microplàstics secundaris, que es generen per la fragmentació de peces plàstiques més grans.
Un cop alliberats al medi ambient, els corrents oceànics, el vent i altres fenòmens naturals permeten que aquests materials es distribueixin àmpliament, arribant fins i tot a zones remotes com l’Àrtic i l’Antàrtida. Això fa que l’impacte dels microplàstics sigui difícil de contenir i abordar, ja que poden viatjar milers de quilòmetres des de la seva font original.
Una font important de microplàstics són els pèl·lets de plàstic, petites boles utilitzades en la fabricació de bosses, cables, ampolles i molts altres productes. Aquests pèl·lets solen estar formats per materials com polietilè, polipropilè o PVC, cosa que en dificulta la degradació. Es calcula que poden trigar molts anys a descompondre’s, fet especialment preocupant atès que són altament persistents al medi ambient. Diversos grups d’ecologistes han denunciat que el problema dels pèl·lets està present en tota la seva cadena de valor, és a dir, des de la seva producció, el seu emmagatzematge, el seu transport, el seu ús i la seva gestió com a residu. De fet, l’organització europea Plastics Europe compta amb un programa anomenat Operation Clean Sweep® (OCS) per reduir la pèrdua de pèl·lets. En aquest sentit, cal destacar la crisi mediambiental que va patir la costa gallega durant el gener de 2024. L’arribada massiva de tones de pèl·lets de plàstic va suposar un greu problema per al medi marí. Els pèl·lets provenien de sis contenidors que es van despendre d’un vaixell de càrrega polonès a mitjan desembre de 2023 quan navegava davant de la costa portuguesa.
La presència de microplàstics als oceans afecta diverses espècies marines, incloent-hi els organismes més petits de la cadena alimentària, com el zooplàncton, fins als depredadors més grans, com els mamífers marins i les aus. Els animals marins confonen aquests petits fragments amb aliment, ingerint-los i acumulant-los als seus sistemes digestius. Això pot causar una sèrie de problemes de salut com el bloqueig del sistema digestiu, la reducció de la capacitat de reproducció i la bioacumulació i biomagnificació.
Encara que totes aquestes conseqüències són devastadores, la bioacumulació i la biomagnificació ens afecta directament com a consumidors de peix. En aquest sentit, els microplàstics contenen substàncies químiques tòxiques que poden transferir-se a través de la cadena alimentària. Quan els animals més petits són ingerits per depredadors més grans, les toxines es concentren, arribant a nivells potencialment perillosos per als animals de la part superior de la cadena alimentària, inclosos els éssers humans. Els efectes a llarg termini de la ingesta de microplàstics encara són en estudi, però hi ha indicis que podrien contribuir a problemes hormonals, immunològics i, fins i tot, augmentar el risc de certes malalties.
Tot i que la lluita contra els microplàstics és complexa, hi ha diverses estratègies per reduir-ne la presència als oceans:
Els microplàstics representen un problema mediambiental complex i perillós que afecta no només la vida marina, sinó també la salut humana i l’economia global. La seva eliminació dels oceans és una tasca difícil, però amb compromís per part de governs, empreses i ciutadans, és possible minimitzar el seu impacte. Sens dubte, el futur dels oceans depèn de les accions que prenguem avui per frenar la contaminació per microplàstics i protegir aquests ecosistemes essencials per a la vida al planeta.
Amb aquesta primera iniciativa ReCrea i Acció! hem volgut conscienciar sobre l’àmplia presència d’aquests residus al nostre entorn. Només essent conscients d’aquesta problemàtica podem actuar per revertir-la. Perquè totes les persones podem ser un agent de canvi social!
Moltíssimes gràcies a totes les persones que vau participar i als nostres col·laboradors, que van fer possible la jornada amb la provisió de material per a la recollida de residus i, també, per esmorzar. Vam passar un matí molt bonic.
Fins aviat!
Col·laboren: Ajuntament de Gavà · Proquibsa · Bunzl Distribution Spain · Fruita VIPS · Begudes del Vallès · Pedial · Sunset Pastisseria
Gastronomia
Gastronomia