Per què és fonamental aprendre a gestionar la tristesa a la infància? Aquesta etapa es considera un període caracteritzat per la mal·leabilitat del cervell i la formació de la identitat. Les experiències viscudes durant la infància exerceixen un paper fonamental en la configuració de les nostres respostes emocionals. La vida d’un infant està repleta de diversos estímuls i situacions que oscil·len entre moments plaents i desafiadors. Aquests es poden entendre com a valuoses oportunitats per a desenvolupar habilitats de gestió emocional que establiran les bases d’una salut emocional sòlida en el futur.
En aquest procés, les persones adultes tenim un pes fonamental, atès que els infants internalitzen i modelen les seves pròpies habilitats emocionals en gran manera a partir de les interaccions amb figures d’autoritat i cura que actuen com a models de referència.Per tant, la competència emocional de familiars, docents i dels professionals del lleure educatiu és un factor determinant en la transmissió efectiva d’estratègies i tècniques per a la gestió constructiva d’emocions. Però, per on comencem?
El principal desafiament d’una correcta gestió emocional és pensar que hi ha emocions bones o dolentes. Aquesta creença condueix a l‘exclusió d’aquelles emocions considerades negatives com la tristesa, la ràbia, la por o la ira, en favor de l’exaltació exclusiva de les emocions percebudes com a “positives”, com ara l’alegria o l’amor.
Algunes persones expertes en psicologia prefereixen classificar les emocions en “agradables” o “desagradables”, sent la tristesa comunament etiquetada com una emoció desagradable a causa del dolor que acompanya la seva experiència. Però cada emoció ofereix una oportunitat per a l’aprenentatge i el creixement personal. Aprendre a reconèixer i gestionar les emocions mitjançant estratègies efectives és essencial per a promoure el benestar mental.
Relacionat amb aquest punt, és important destacar que els biaixos de gènere també juguen un paper important en l’educació emocional. Així doncs, se censuren unes certes emocions i s’exalten unes altres, segons es tracti d’un nen o una nena. És comú sentir frases com “els nens valents no ploren” o “les nenes boniques no s’enfaden”, que no són més que construccions socials, arrelades en els rols i estereotips de gènere amb un gran impacte en l’educació emocional de cada individu. Per tant, el biaix de gènere també modela les nostres respostes emocionals ja des d’una edat primerenca. És el que es coneix com a “socialització diferenciada” o “socialització de gènere”.
Actualment, existeixen diverses aproximacions teòriques al concepte de tristesa. En general, la definició de tristesa està molt relacionada amb la sensació de pèrdua d’una cosa valuosa amb què hem mantingut un vincle afectiu. Pot tractar-se d’una persona, un animal o un objecte. Donada aquesta definició, és senzill entendre la importància de gestionar la tristesa, ja que ens acompanyarà tota la vida. Les persones som éssers afectius i, sempre, d’alguna o una altra manera, ens vincularem afectivament amb el món que ens envolta.
Però, concretament durant la infància, els infants que experimenten tristesa compten amb el desavantatge de la percepció temporal, pel fet que pensen que el resultat “negatiu” és permanent, que no poden fer res sobre aquest tema i mantenen un sentiment d’impotència.
En edats primerenques, la tristesa es pot caracteritzar per una falta de control i pot manifestar-se en plor, silenci, canvis en el to de la veu, escurçament de frases, enuresis, rebuig del menjar, fatiga o violència.
Ensenyar a gestionar la tristesa de manera efectiva parteix d’un primer punt essencial: no hem d’instar a reprimir cap emoció perquè totes són vàlides, i és important fer-ho saber.
Sabent això, mantenir una postura d’observació i escolta contínua ens permetrà acompanyar les diverses emocions dels infants, tot actuant com persones de referència.
Així, quan ens trobem davant un infant que mostra signes de tristesa, el contacte s’ha de fer amb cura i de forma no invasiva. Podem començar preguntant si “podem fer alguna cosa per ell o ella”.
Una vegada establerta la conversa, resulta d’interès que puguem identificar l’emoció en qüestió. Podem preguntar si ha passat alguna cosa que vulgui explicar-nos. I si ho fa, podem expressar frases del tipus: “això que em comptes sona molt trist, entenc que estiguis plorant”. A partir d’aquí, podem procedir de diverses maneres:
Assumir que les persones, siguin persones adultes o infants, no podem estar sempre alegres és un punt d’inflexió molt important. Especialment en un context occidental, on la felicitat és el relat que es transmet constantment des dels mitjans de comunicació, és fonamental aprendre a reconèixer moments i situacions que ens generen tristesa. Com dèiem, aquesta emoció pot ensenyar-nos moltíssim com a individus i sobre els nostres vincles afectius.
A ReCrea, creiem que totes les emocions són vàlides i les veiem a totes com a grans mestres. Per aquesta raó, el Centre d’Interès d’enguany vincula l’expressió artística amb les emocions. Durant el mes de gener, precisament, hem après a gestionar la tristesa en la infància des d’una situació de pèrdua, a partir de l’art escènic i la figura del mag i il·lusionista Harry Houdini.
En mesos anteriors, hem après a reconèixer i gestionar la ràbia i la por. Si vols conèixer més sobre el nostre Centre d’Interès “*Som *artistes!” fes clic aquí.
Gastronomia
Gastronomia