Com influeix la indústria de l’alimentació en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle? Quin tipus de dieta hauríem de seguir per a minimitzar els efectes del canvi climàtic? Com influeixen les precipitacions i temperatures canviants i impredictibles, els fenòmens meteorològics extrems i les sequeres, inundacions o plagues en els aliments que consumim? Quines conseqüències té el desaprofitament alimentari i quines accions individuals i col·lectives podem dur a terme per tal d’evitar-lo?
La segona edició de Trobades ReCrea està a càrrec de la Xènia Juncà, la nostra nutricionista i dietista i la Mariona Ortiz, de Banc de Recursos, entitat amb què col·laborem per a la gestió del malbaratament alimentari als nostres menjadors.
Us proposem aquesta sessió per a parlar dels temes clau relacionats amb una alimentació sostenible en temps d’emergència climàtica. No te la perdis perquè hi ha sorpresa inclosa! Continua llegint i coneix les principals dades sobre la relació entre l’alimentació, la salut de les persones i la salut mediambiental.
Un estudi publicat a la revista acadèmica FMC el juny de 2023 confirma que la indústria de producció d’aliments representa del 21% al 37% d’emissió dels gasos d’efecte hivernacle a escala mundial, incloent-hi el malbaratament alimentari.
A més a més, les Nacions Unides fa anys que adverteixen sobre la relació entre la indústria de l’alimentació i el canvi climàtic. En concret, el sector de l’alimentació és responsable d’aproximadament el 30% del consum total d’energia mundial.
Més encara: la relació del canvi climàtic i l’alimentació és bidireccional, ja que aquest també incideix en la seguretat alimentària, específicament en la innocuïtat dels aliments. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, per les seves sigles en anglès) ha publicat un informe on s’indiquen els següents riscos associats al canvi climàtic en els aliments:
El malbaratament alimentari també compta
Cada any, al voltant de 1300 milions de tones d’aliments acaben podrint-se en les galledes d’escombraries de les nostres cases i dels supermercats, o espatllant-se a conseqüència de pràctiques de recol·lecció i transport deficients. Els hàbits alimentaris que seguim a les nostres llars són els principals responsables de gran part del malbaratament alimentari. Concretament, suposa el 53% del malbaratament total, seguit pel processament d’aliments (19%) i els serveis de restauració (12%).
El malbaratament alimentari és un problema ètic i ambiental que limita la capacitat d’alimentar a una població global en creixement. A més, tal com hem vist, la producció d’aliments genera emissions de gasos d’efecte hivernacle, tot contribuint al canvi climàtic i esgotant recursos. Si aquests aliments després no es consumeixen, l’impacte és innecessari.
El sistema de transport d’aliments, el sistema d’envasament i la gestió de residus també genera un impacte significatiu en el medi ambient. Per aquest motiu, l’acció individual és molt important per a la protecció del medi ambient, la reducció de la pobresa i la millora de la seguretat alimentària.
Llavors, quines pautes de compra, emmagatzematge, consum i gestió de residus d’aliments hauríem de seguir a casa?
Amb l’objectiu de continuar traslladant informació rellevant sobre alimentació i salut al teixit social, la segona edició de Trobades Recrea planteja una xerrada en línia i oberta a tothom referent a l’alimentació sostenible i l’emergència climàtica.
Gastronomia
Gastronomia