Prevenir el bullying a l’espai de migdia

L’assetjament escolar o el bullying és un problema preocupant a Espanya. En aquest article, us presentem el nostre protocol per a la prevenció i gestió del bullying a l’espai de migdia:

Com podem les empreses de gastronomia col·lectiva prevenir el bullying a l’espai de migdia? El bullying o assetjament escolar fa referència a un tipus de comportament violent i intimidatori que s’exerceix de manera verbal, física o psicològica entre els infants. Només a Catalunya, la USAV (Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència) ha gestionat 1.590 casos de violència des de la seva creació el 2021. Com s’ha vist a través dels mitjans de comunicació en els últims anys, el bullying pot arribar a tenir conseqüències greus en la salut mental i física dels infants i joves afectats.

Els nens i les nenes que són assetjats tenen més probabilitats d’experimentar depressió i ansietat, augment de sentiments de tristesa i solitud, canvis en els patrons alimentaris i de son i pèrdua d’interès en les activitats que solien gaudir. Des de ReCrea, treballem amb un protocol contra el bullying a l’espai de migdia. En aquest sentit, establim mesures concretes per a la prevenció i gestió de l’assetjament escolar i garantir, així, un ambient segur i respectuós. 

Les mesures contra el bullying a l’espai de migdia han d’involucrar tant al centre escolar com monitors i monitores i, per descomptat, a les famílies:

Segons, l’AEPAE (Associació Espanyola per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar), el procés d’assetjament es pot desencadenar en el moment en què es posa un infant en el focus d’atenció de la resta del grup i un altre company o companya el maltracta físicament o psicològica. Cal tenir en compte que no existeix un perfil determinat de víctima o assetjador. Dit això, qualsevol infant o adolescent pot ser víctima del bullying. 

Seguint recomanacions, tant el centre escolar com el personal de monitoratge i les famílies són agents implicats en la prevenció i gestió del bullying a les aules i a l’espai de migdia. 

8 indicadors perquè les famílies puguin detectar si els infants estan patint assetjament escolar:

(1) Canvi brusc de comportament i irritabilitat

Infants que abans eren sociables i alegres poden esdevenir tristos o apàtics, arribant a no parlar sobre el seu dia a dia a l’escola. Tot i que no sempre passa, sovint aquests joves canvien de comportament i es mostren més nerviosos i susceptibles. També, a vegades, tenen canvis d’humor sobtats sense causa aparent.

(2) Nervis i malestar diumenge a la tarda

Alguns símptomes somàtics engloben nervis, mal de cap i dolor abdominal provocats per la por i temor d’anar a classe l’endemà. 

(3) Perd els objectes escolars

L’infant arriba a casa amb motxilles, estoigs i material escolar trencat o no saben explicar per què no els tenen. Pot ser que algun company o companya els ho hagi destrossat i això indiqui un possible cas d’abús. 

(4) No vol anar a classe i al menjador

En certs casos, les víctimes de bullying verbalitzen directament que no volen anar a classe ni al menjador escolar, tot i que no indiquen el motiu. Es poden arribar a mostrar nerviosos o estressats. 

(5) Cops i blaus al cos

Quan el maltractament és físic, aquests nens i nenes mostren cops, blaus o ferides que no poden explicar. Tot i que, en alguns casos, intenten amagar-ho, si es descobreixen, no diuen com s’ho han fet o menteixen. 

(6) Problemes per dormir

Quan el menor o la menor està patint casos de maltractament, a aquest sovint li costa dormir i té problemes per agafar el son. Després de dinar, mentre fan la digestió, estan molt cansats i amb molta son. 

(7) Canvis en la manera de menjar

Els menors víctimes d’assetjament a vegades comencen a menjar en excés o de forma compulsiva. En altres casos, perden la gana. 

(8) Baixa el rendiment escolar

Molts i moltes alumnes que pateixen bullying, comencen a baixar de cop les notes i a suspendre assignatures. Perden la concentració i, fins i tot, l’interès acadèmic. No volen aprofitar el temps d’esbarjo del menjador i empitjoren el comportament en grup.

La Generalitat de Catalunya ha preparat material en relació amb la prevenció del bullying i en aquest enllaç trobareu més informació sobre els factors indicatius d’un possible cas de bullying.

Formació i implicació dels monitors i monitores de ReCrea per a la prevenció i abordament de l’assetjament escolar o bullying a l’espai de migdia: 

Les empreses de gestió del lleure i menjador a les escoles som responsables de l’educació i supervisió dels infants i joves durant l’espai de migdia. Per aquest motiu, l’equip de ReCrea té formació en la prevenció i actuació davant del bullying a l’espai de migdia. 

En primer lloc, som conscients de la relació de desigualtat i poder que existeix entre l’educador/a i l’infant o jove. Així, i malgrat ser una figura d’autoritat, treballem per convertir-nos en un model de referència que animi a la conversa, a l’expressió mútua sobre els sentiments i a la resolució de conflictes de forma pacífica, però activa i assertiva. 

Els protocols de ReCrea dissenyats per a la prevenció i gestió del bullying a l’espai de migdia consten de diverses fases amb procediments estructurats que tenen en compte mesures ràpides i efectives per a la resolució d’aquests conflictes. És important que els infants se sentin escoltats i sostinguts, i que es prenguin mesures adequades per garantir la seva seguretat i benestar. A més a més, és fonamental que s’estableixin mesures disciplinàries clares per als assetjadors per evitar que es repeteixin situacions d’assetjament escolar en el futur. 

Una educació en valors és la clau per a la prevenció del bullying a l’escola i durant l’espai de migdia:

La prevenció del bullying és fonamental, i es pot assolir mitjançant l’educació en valors i la promoció de l’empatia i el respecte pels altres. Durant el temps en què exercim els nostres serveis, activem el procediment PAA (Prevenció – Alerta – Actuació): 

1. Acció	2. Alerta	3. Actuació
1.1. Estat d’observació permanent de l’alumnat davant de possibles senyals que ens puguin alertar que es produeix assetjament: disminució de la participació en activitats dirigides, absentisme, denúncies de sostracció o robatori de material escolar, sobtats canvis d’humor, lesions físiques, etc.	2.1. Davant de qualsevol situació puntual de maltractament verbal, físic o psicològic, actuar amb contundència i immediatesa. L’assetjament escolar evoluciona com una bola de neu: va augmentant de mida segons cau pel vessant de la muntanya si no troba res que l’aturi.	3.1 Quan en el servei de menjador tingui constància d’un presumpte cas d’assetjament escolar, obrirà el protocol d’actuació i es duran a terme les tasques d’identificació del problema, entrevistant per separat el presumpte assetjador/a, la presumpta víctima i els observadors/es, i ho comunicarem al centre escolar.
1.2. Fomentar el treball en equip durant l’estona d’esbarjo.	2.2. Explicar als infants què és l’assetjament, els elements que hi intervenen i les conseqüències per a l’assetjador -sancions-, per a les víctimes -dany físic i psicològic- i per als observadors -corresponsabilitat-.	3.2 Un cop confirmat l’assetjament escolar, es posarà en coneixement de tutoria, la direcció i la família si s’escau, mitjançant el full de registre d’incidències del servei de migdia. L’equip de monitoratge, la direcció del centre escolar i l’AFA han d’estar informats a tota hora de la situació per aplicar les mesures necessàries.
1.3. Fomentar la inclusió i el respecte a la diversitat mitjançant jocs.	2.3. Observació de les persones implicades en els esdeveniments puntuals, per evitar que es reprodueixi la situació.	3.3 El centre escolar ha de garantir la protecció de la víctima i l’aplicació de mesures sancionadores preferentment educatives als assetjadors/es.
1.4. Fomentar la intel·ligència emocional i les habilitats socials mitjançant tallers.	2.4 Ajudar als infants que hagin patit puntuals episodis d’exclusió -per timidesa, diversitat cultural, color de pell, classe social, diversitat funcional, etc.- a integrar-se al grup.	3.4 El centre escolar ha d’informar les famílies implicades sobre les actuacions que està duent a terme i que ha de reflectir en el protocol.
1.5. Donar pautes a l’alumnat sobre la resolució de conflictes d’una manera pacífica (exemple: roda de resolució de conflictes).	2.5. En cas de dubte, la responsabilitat la prendrà la coordinació del menjador, prèvia consulta amb la direcció del centre. S’haurà de registrar la incidència en els fulls de registre del menjador i fer un seguiment amb els tutors davant de qualsevol conflicte que es produeixi dintre o fora del servei de migdia.	3.5 El centre escolar ha de comunicar a inspecció educativa, serveis socials i/o fiscalia de menors la situació, depenent de la gravetat i l’edat dels infants implicats.

I ja per acabar…

Finalment, és important tenir en compte que cada escola i comunitat és única, per la qual cosa cal adaptar el protocol d’actuació contra el bullying a les necessitats i les circumstàncies específiques de cada lloc. A més a més, és crucial involucrar tots els membres de la comunitat escolar en el desenvolupament i l’aplicació del protocol per garantir-ne l’èxit.

Recordeu que l’educació no acaba a l’escola, continua a casa. Si necessiteu més informació, la Generalitat de Catalunya ha posat a la vostra disposició material informatiu sobre la violència entre iguals a l’àmbit escolar. Entre totes i tots podem crear una joventut més inclusiva i respectuosa. Perquè els joves d’avui són els adults de demà. 

Seguim!