Les dones han passat a ser una part important del sector laboral. Però la realitat és que encara continuen patint segregació vertical i horitzontal. La principal raó darrera d’aquestes discriminacions laborals per qüestió de gènere és la socialització de gènere i, doncs, la baixa representativitat als càrrecs de poder. Recordem que el 2018, només el 2,9% de les treballadores a Espanya eren directores i gerents en comparació amb el 5,9% dels treballadors. Quines repercussions té aquest context en la vida i salut de les dones? Com és de rellevant el lideratge femení? Tractem aquestes qüestions a continuació!
La segregació vertical es defineix com la impossibilitat d’accedir a càrrecs importants o amb major responsabilitat dins d’una empresa o institució per raons de gènere. Aquest concepte també es coneix com a “sostre de vidre” i provoca que moltes dones decideixin ocupar càrrecs inferiors a conseqüència de la poca representativitat (i doncs, les discriminacions i possibles violències associades) i les dificultats de conciliació. Cal destacar aquí el paper de l’empresa o institució en concret en matèria d’igualtat i equitat laboral. Una organització amb polítiques laborals compromeses amb l’equitat de gènere té en compte la segregació vertical i implanta les mesures corresponents per facilitar la promoció interna de les dones. La segregació vertical també està molt relacionada amb les diferències salarials entre dones i homes: si les dones ocupen càrrecs amb menors responsabilitats, els salaris també seran menors.
En aquest sentit, posem en relleu algunes dades importants:
La segregació sexual horitzontal és la predominança de persones d’un determinat gènere a una professió o sector específic a conseqüència de la socialització de gènere. Aquest tipus de socialització implica que des de ben petites i petits, el nostre món simbòlic està culturalment condicionat segons el nostre sexe a partir d’estereotips i rols de gènere. Així, les nenes són normalment educades segons les feminitats tradicionals i els nens segons les masculinitats tradicionals. Dins d’aquestes masculinitats i feminitats hegemòniques, trobem tots els estereotips i rols de gènere relacionats amb els estudis, les professions i, per tant, el món laboral.
Així doncs, els sectors i les tasques relacionades amb les cures tenen molta més representació femenina: són sectors i activitats molt feminitzades com ja avançàvem en aquest article sobre la nostra proposta de Pla d’Igualtat. Tot i que la presència de les dones com a alumnes dins dels estudis típicament associats al col·lectiu masculí augmenta lleugerament amb els anys, si la mentalitat de les empreses i les persones que contracten no canvia, aquestes dones es continuaran trobant amb els obstacles de la segregació vertical.
Moltes vegades, quan parlem de lideratge femení pensem en una dona liderant d’una manera tradicional, és a dir, fent ús d’un lideratge masculí. Malgrat això, el lideratge no té per què estar relacionat amb estereotips masculins, sinó amb qualitats relacionades amb una bona gestió d’equips i resolució d’incidències.
De fet, es podria dir que, últimament, des del món dels recursos humans i l’assessorament professional (o coaching) s’ha fet una certa apropiació dels valors típicament femenins relacionats amb la tasca de les cures sota el nom de “lideratge motivador”. Això no obstant, en cap cas s’ha fet referència al fet que aquesta forma de liderar més “empàtica” ha estat sempre relacionada amb els estereotips i rols de gènere femenins.
A més a més, les investigacions disponibles demostren que les dones a càrrecs de poder donen importància a qüestions que històricament han passat inadvertides o sobre les quals no s’han pres importants decisions. Segons aquests estudis, l’eliminació de les violències, els serveis de cures infantils i l’atenció a la salut reben molta més atenció quan són les dones les encarregades de liderar. Tanmateix, s’observen nivells inferiors de corrupció al govern i augmenta la probabilitat de col·laboració entre tots els partits polítics. Però en matèria de política i representació parlamentària, encara ens queda un llarg camí:
De fet, la pandèmia per la Covid-19 va posar en evidència la precarietat que pateixen les dones pel fet de la baixa professionalització del col·lectiu. Per una banda, com a professionals del sector sanitari de primera línia. Per l’altra, per la pèrdua de llocs de treball relacionats amb l’economia informal i la tasca de treball de cures. I en la majoria dels casos, es tracta d’un treball no remunerat.
Segons les últimes prediccions, la igualtat de gènere dins de les esferes més altes no s’aconseguirà en els pròxims cent trenta anys, com a mínim. Per tant, treballar per revertir aquestes discriminacions és actuar per una societat més equitativa. És actuar per acabar amb les violències simbòliques i estructurals i garantir els drets humans.
Des de ReCrea, volem emfatitzar la importància de les cures com a base de la societat i com a principal motiu de la nostra activitat. Garantir la salut de les persones és important i prioritari. A més, volem donar rellevància al lideratge femení i et convidem a conèixer la nostra directora, la Cristina Martin Moya, en el nostre proper article!
Ens llegim aviat!
Gastronomia
Gastronomia